L'adéu.

Amb l'entrada "L'adéu" vull acomiadar este curs i este cicle de la ESO. Ha sigut un plaer tenir este blog dedicat per a l'assignatura de Ciències Naturals.

Diari de classe 11: Senyals d'advertència.

Este és l'onzé diari de classe que faig:

Estes són algunes de les senyals d'advertència que ens podem trobar.

Diari de classe 10: És extensible el model corpuscular a sòlids i líquids?

Este és el dècim diari de classe que faig:

1. *Per què està compost l'aliatge? L'aliatge està compost per diversos sòlids.
2. *Per què està compost el llantó? El llantó està compost per coure i algun material més.
3. *Què és el 0 absolut? El zero absolut són 0 K (zero kelvin). Correspon a -273.15 °C.
4. *En estat sòlid, les partícules continuen tenint moviment? Clar que sí!
5. *El nombre de partícules, canvia quan es canvia d'estat? No!
6. *Què hi ha entre les partícules? Hi ha una 'força d'atracció'.

Diari de classe 9: Estructura de la matèria.

Este és el nové diari de classe que faig:

*Quines són algunes de les propietats o característiques de tots els gasos?

-Es comprimeixen i expandeixen fàcilment [Compressibilitat].
-Ocupen tot el recipient [Difusibilitat].
-Olorosos.
-Al calfar-se, es dilaten.
-Fan pressió sobre les parets del recipient.

*Què és la pressió? La pressió és la suma de tots els colps de les partícules sobre les parets del recipient.

*Què hi ha entre partícula i partícula? No hi ha res!

*Per què els gasos es difonen tan fàcilment? Doncs, perquè:
-Els gasos estan formats per partícules o corpusculs.
-Es mouen en qualsevol direcció.
-Les partícules estan separades.
-Colpegen les parets del recipient, és a dir: Reboten.
-Entre partícula i partícula no n'hi ha res.
-Al haver més temperatura d'aire, les partícules augmenten la seva velocitat; no la seua temperatura!

Diari de classe 8: Volum i Pes als gasos.

Este és l'octau diari de classe que faig:


Els gasos tenen volum? Sí que tenen, perquè per exemple, si un globus l'unfles va ocupant cada vegada més espai.
Altre exemple: En una xeringa, si està plena d'aire, no pot passar l'embol fins al final. Queda demostrat que l'aire ocupa un espai.

Els gasos tenen pes? Sí que tenen, perquè s'ha demostrat, amb un globus, que els gasos pesen, perquè el globus A, al tindre més aire dins, es cau un poc més. Queda demostrat que els gasos tenen pes.

Diari de classe 7: Dinamómetre, Pes i Newton.

Este és el sèptim diari de classe que faig:

Què és un dinamómetre?
Un dinamómetre, és un instrument fet per a mesurar el pes i la força.
De que depèn el pes d'un objecte?
El pes d'un objecte no depèn de l'objecte: Depèn del lloc de l'univers on estiga!
Què és el pes en este cas?
El pes en este cas, és la força que fa un planeta per a atraure un cos.

ALERTA!: 1Kg de Paper = 1Kg de Plom (pesen igual)

Els newtons(N):
Quant és 1N aproximadament? Aproximadament, 1 Newton són vora 100 grams. La força que fem per a sobstindre aproximadament 100 G. a la terra.

1 N, Sería més o menys, una poma.
10 N, Són més o menys, un arxivador.
100 N, Sería per exemple, un cavall.
200 N, Podría ser una maleta gran.

Jo, per exemple, si m'en vaig a Júpiter, el meu pes sería major, mentre que la meua massa sería la mateixa. Tot el contrari que passaría si em fora a la Lluna.

Diari de classe 6: Isaac Newton.

Este és el sext diari de classe que faig:
Isaac Newton;

Isaac Newton va ser un físic, matemàtic i filòsof anglés. Va viure del 4 del gener del 1643 al 31 del març del 1727.


Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (al 1687), on descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, base de la mecànica clàssica.


Va ser fill pòstum i prematur, sa mare li va enviar a la Universitat de Cambridge, on va haver de treballar per a pagar-se els estudis.
Newton, tenía el cabell llarg, amb una perruca, que perfumaba tot arreu, ja que en aquella època, no havía netetja.


En 1703 va ser anomenat president de la Royal Society de Londres.
En 1705 va culminar l'ascensió del seu prestigi al ser anomenat cavaller. Va crear el Newton, una unitat de pes, que, per exemple:  1 Newton = 100 g.

Newton, en els seus temps

Diari de classe 5: Paral·lelepípede.

Este és el quint diari de classe que faig:
Un paral·lelepípede és un poliedre de 6 cares, o el que és el mateix: un hexaedre. Totes les cares són paral·lelograms, paral·leles i iguals 2 a 2. Este objecte té 12 arestes, que són iguals i paral·leles en grups de 4, i 8 vèrtexs.
És un tipus de prisma.

Ací, teníu alguns casos particulars d'este objecte:

1. ** Un paral·lelepípede en què totes les seues bases són rombes... és un romboedre.
2. ** Un paral·lelepípede en què totes les seues bases són rectangles, i per tant totes les seues cares són perpendiculars entre elles mateixes, ... és un ortoedre.
3. ** Un paral·lelepípede en què totes les seues bases són quadrats... és un cub, o també anomenat hexàedre regular.

Imatge d'un actual Paral·lelepípede




Diari de classe 4: El coeficient d'elasticitat.

Este és el quart diari de classe que faig:
El coeficient d'elasticitat, és el que s'estira quan se li penja a alguna cosa, qualsevol pes. Quan el coeficient és major, la inclinació també.

Diari de classe 3: El Volum.

Este és el tercer diari de classe que faig:
Què és el volum? El volum és l'espai que ocupa un cos i que no pot ser ocupat per altre.
I, què és la capacitat del volum? És tot el que cap dins d'un objecte.
Aleshores...

• 1 m³ = 1 Kl
• 1 dm³ = 1 L
• 1 cm³ = 1 Ml

 

Diari de classe 2: Massa i Pes.

Este és el segon diari de classe que faig:
El pes i la massa, no són el mateix!:

Anem a diferenciar:

El pes d'un cos és la força amb què ho atrau la Terra i depén de la massa del mateix. Es mesura en kg-força, dines, lliures-força, unces-força, etc. Mentre que la massa d'un cos és una propietat característica del mateix, que està relacionada amb el número i classe de les partícules que ho formen. Es pot mesurar en KG, Tones, etc.


En esta imatge, es
veu el dinamòmetre,
que servix per a mesurar
 el pes dels cossos



Ací està la massa d'un cos



Melons d'alger quadrats.

Melons d'alger quadrats:
Quan van ser inventats? Este tipus de meló d'alger, va ser inventat fa 20 anys, quan un agricultor del Japó, va inventar la solució, de que els melons d'alger, caberen bé al frigorífic.
Com consegueixen donar-li la forma? Aconseguixen donar-li la forma geomètrica al meló d'alger gràcies a una alteració en el creixement de la fruita. Açò consistix a introduir el meló d'alger quan és un diminut fruit, en un poal de vidre quadrat, de manera que quan va creixent adopta la forma del poal.
On podem trobar este tipus de melons d'alger? De moment, este tipus de melons d'alger només es comercialitzen al Japó, però a un preu molt elevat.


En esta imatge, apareixen melons d'alger quadrats.

 S'ha provat fer altra cosa quadrada? Igual que amb el meló d'alger, s'han realitzat diferents alteracions en la forma de fruites i hortalisses.

Amb el café, pots morir.

El café, és bo per a despertarte'n i reanimarte'n, però... depenent:
Si una persona  amb 60 o 70 kg, es pren de 90 a 100 tasses de café,(43 llitres de café) sense pauses, pot acabar en un moment amb la seva vida. El café té 107.5 mg de cafeïna.
Però... està clar que el café no és l'única substància que té cafeïna: Cola, Te i algunes bebides de l'estil també tenen una gran quantitat de cafeïna, inclós superior a la del café.
Wired X294, és la bebida que guanya en cafeïna: Conté  294 mg de cafeïna per llanda; es a dir amb tan sols 35 llandes, ja es carreguen a una persona de 60 o 70 kg. És esta una de les causes, per la qual ara hi ha més gent que pren café descafeïnat.



Café amb cafeïna





Café descafeïnat









Diari de classe 1: El pèndul.

Este és el primer diari de classe que faig:
Un pèndul, físicament descrit, és com una mena d'objecte penjat d'un fil, subjectat d'un extrem, i que hi fa oscil·lacions a l'entorn de l'eix vertical.
El primer rellotge de pèndul va nàixer al 1675, per mans del famós Galileu i més tard per Cristians Huygens.
A continuació, vos mostre un grapat de fotos on es pot apreciar bé que es un pèndul.








 

L'aigua calenta es congela avans que la freda.

A vegades, els resultats dels experiments científics són totalment desconcertants i van en contra del nostre sentit comú més profund. El cas descrit a continuació és prou sorprenent. L'aigua calenta es congela abans que al freda. Açò és degut a diferents causes:

1. En el recipient calent el líquid circula millor, amb la qual cosa l'aigua calenta de la zona central es mou amb més rapidesa cap a les parets del recipient o cap a la superfície superior produint-se el seu refredament.
2. En l'aigua calenta s'allibera una major quantitat de gas dissolt, facilitant-se així un refredament. 
3. L'aigua calenta a l'evaporar-se perd més quantitat de massa (vapor d'aigua) i calor que l'aigua freda.

John Dalton, un gran científic.

Qui va ser John Dalton?
John Dalton va nàixer el 6 de Setembre de 1766 a Cumberland, al Regne Unit. Amb només 12 anys, va començar a donar classes d'ensenyança elemental en la seua ciutat natal, la qual cosa va continuar fent en Kendal durant 12 anys més. Als 27 anys, ja ensenyava filosofia i matemàtiques en el New College, a Manchester, on va passar la resta de la seua vida. L'any 1773, començà a estudiar meteorologia i va publicar 'Observacions i Assajos de Meteorología'. Ací va exposar diversos instruments de mesurament, va parlar sobre les aurores boreals i va proposar que la pluja s'originava pel descens de la temperatura. També va estudiar la malaltia que ell patia, l'acromatòpsia que més tard anomenada daltonisme en el seu honor.
Finalment, va morir el 27 de Juliol de 1844 a Mànchester, al Regne Unit.

Imatge de John Dalton

Vídeo de John Dalton

Petita introducció: El planeta terra.

El planeta terra té una forma esfèrica, encara que nosaltres la vegem plana. La vegem plana perquè estem en la seua superfície i perquè la terra és molt gran comparat amb nosaltres. En l'antiguitat sempre s'ha pensat que la terra era plana. El 21-22 de Març i el 22-23 de Setembre, són equinoccis. Al País Valencià mai trobarem el Sol dalt del cap i sempre el trobarem més baix. Sabem que la trajectòria del Sol, varía al llarg de l'any.

Imatge del nostre planeta